ANEM MÉS LLUNY

Vivim en un moment de realitat líquida, on les metodologies es barregen amb noves tendències de futur, influïdes en gran part per una explosió de tecnologia educativa.
Tendències que es comencen a endevinar ara i que seran visibles i s’integraran amb naturalitat a les aules en els cursos vinents.

Ben aviat conviurem amb impressores 3D que faran realitat els dissenys dels projectes dels alumnes –en línia amb el moviment maker–; dispositius de RA (realitat augmentada) que permetran afegir informació virtual al món real, enriquint-lo i creant una realitat mixta; ulleres de realitat virtual amb les quals podrem viure experiències en primera persona o viatjar al sistema solar; sensors que recullen informació i que la comparteixen amb usuaris d’altres comunitats. Tot això, en un sol espai, un laboratori del futur, que serà l’entorn idoni per investigar, crear i desenvolupar activitats i projectes.

Seguirem parlant de models d’aprenentatge personalitzat a mida per als nostres alumnes. Aprenentatge mòbil en qualsevol lloc i a qualsevol moment, incorporant les dades que ens aporta la neurociència en relació amb les millors dinàmiques d’aprenentatge: generant climes emocionals positius i moments d’atenció plena, promovent l’activitat física i incorporant activitats artístiques en totes les àrees.

L’escola serà un entorn obert, adaptable i pensat perquè l’alumnat visqui experiències d’aprenentatge formals i informals generades a través de la interacció entre el professorat, l’alumnat i la comunitat. Els horaris i els espais seran cada cop més flexibles i l’aprenentatge es farà dins i fora de l’aula, tenint en compte l’entorn del pati.

Com seran els alumnes d’aquí a uns anys?

Els alumnes seran els futurs knowmads, neologisme que combina les paraules know (‘conèixer, saber’) i nomad (‘nòmada’) i que vol definir els ciutadans del futur:  multidisciplinaris, amb pensament adaptatiu, amb intel·ligència social i emocional, altament col·laboradors, capaços d’avaluar críticament, fer-se preguntes i desafiar el coneixement. Aquestes, a més de la seva elevada competència digital, seran part de les seves competències personals.

Montse Paradeda

Directora de l’Escola GEM. Mataró

LA RECERCA EN EL MARC DE LES BRÚIXOLES D’APRENENTATGE

Jordi Musons, director de l’escola Sadako, explica quin ha estat el camí de reformulació del projecte educatiu del seu centre a partir de tres eixos:

La participació

El treball cooperatiu

El desenvolupament de processos de recerca de qualitat.

Els núvols de preguntes i les brúixoles d’aprenentatge han estat els instruments per treballar per projectes i en la resolució de problemes a partir de reptes.

Vegeu la presentació completa en aquest enllaç:

https://jordimusons.wordpress.com/

Avaluar, un procés viu, participat i en diàleg

A Educacionari, en Joan Manuel del Pozo ens situava davant del fet educatiu a partir de dues premisses: Pensar i Sentir, la reflexió i l'emoció, gens atzarosa l'elecció dels conceptes, en especial sent del Pozo qui els proposava, i assumint que les decisions estimables reclamen anar de la mà de la reflexió i l'emoció. Alhora ens convidava a establir aquest diàleg a partir de 60 conceptes, una llista, doncs, que entre termes transcendents i magnífics com poesia, ciència, estima o felicitat també incloïa d'altres aparentment més prosaics com el de l'avaluació.

 Prosaics, però, com la realitat continguda en un poema de Larkin, contundent e inequívoca, sovint el Moment de la Veritat, tant pel que fa a l'avaluat com pel que fa a l'avaluador, és el coll d'ampolla, l'embut on les grans aspiracions del fet educatiu, els nostres desitjos i objectius inicials poden veure's pervertits si el procés educatiu acaba amb una pregunta demolidora: Quina nota he tret? i en conseqüència les nostres activitats prèvies a la prevista pregunta han estat dies i potser nits de correcció de controls, per concloure en un digit amb els seus corresponents decimals.

 Cal detenir-se. Cal reflexionar, per què no amb la mà al cor. Aquest és el nostre veritable i desitjat propòsit? Avaluar per qualificar i ordenar, o avaluar per ajudar a millorar i créixer a tots els que participen del fet educatiu, alumnes i mestres per descomptat però per què no els pares i mares? Avaluar, per tant, com un fet indestriable del propi procés educatiu: viu, participat i en diàleg. Avaluar per donar suport, per conèixer les nostres capacitats i les nostres limitacions. Fer de l'avaluació el que el mateix terme conté: un fet valuós.

Posar notes és un altra cosa.

Tres recomanacions:

J.Manuel del Pozo: Educacionari. Una invitació a pensar i sentir l'educació a través de seixanta conceptes. Ed. 62. Barcelona. 2014.

Nuccio Ordine: La utilidad de lo inútil. Ed.Acantilado.Barcelona. 2013

Neus Sanmartí: Avaluar per aprendre. L'avaluació per millorar els aprenentatges de l'alumnat en el marc del currículum per competències. Novembre 2010.

@joserbertolin

José R. Bertolín

Director Pedagògic de Batxillerat

Escola SANT GERVASI.Cooperativa
Director Pedagògic de Creixen Educació

L'ESCOLA ES FA UNA SELFIE

L’ESCOLA ES FA UNA SELFIE *                                                                            

L’escola es fa una selfie és un projecte que pretén apropar-se a la manera com l’art cinematogràfic ha reflectit el món educatiu a les pantalles, però no des d’un punt de vista merament descriptiu o enciclopèdic, sinó que ho fa amb una vocació activa, amb la intenció que siguin els nois i noies els qui coneguin i debatin els principals reptes de l’educació.

El projecte, d’una banda, parteix també de la voluntat de col•laborar en fer possible l’educació mediàtica, l’educació en comunicació audiovisual a les escoles de Catalunya per dotar els nens i nenes de la capacitat de saber llegir les imatges audiovisuals, de saber escriure, és a dir de saber expressar-se amb imatges audiovisuals de manera solvent, i sobretot que adquireixin la capacitat d’analitzar críticament els missatges de l’univers mediàtic i audiovisual que els envolta. I també el treball sorgeix de la feina que des de fa molts anys desenvolupa el projecte Cinescola www.cinescola.info

En l’actual situació de replantejament dels esquemes educatius, en la dinàmica de cercar nous camins per la innovació que estem vivint en aquests moments, creiem que no hem d’oblidar, justament, els alumnes.

Aquest és el repte que ens proposem: No els hem d’oblidar i els hem de donar la paraula perquè repensin i analitzin l’escola, els seus problemes, les seves deficiències; perquè expliquin com veuen el seu procés d’aprenentatge, perquè parlin de les seves relacions amb els professors i professores, i amb els seus iguals. Perquè debatin i dialoguin sobre allò que li cal a l’escola i que no han trobat, sobre les seves carències, sobre els seus errors i debilitats, però també sobre els seus encerts i els seus èxits.

I el fil conductor, l’element socràtic que pot fer possible aquesta reflexió profunda i potent, entenem que no pot ser un altre que el cinema, la imatge audiovisual, aquest fabulós i eficaç artefacte per al coneixement,  per a la introspecció i per a la reflexió.

El treball consta d’una introducció on es passa revista a bona part dels films que reflecteixen el món educatiu; d’una capítol dedicat a aspectes metodològics i de vint-i-una propostes didàctiques per al debat i reflexió presentades en set grans blocs que, entenem, abracen les grans tendències de com el món educatiu ha estat tractat per la pantalla.

*https://www.uoc.edu/portal/ca/news/entrevistes/2017/026-ramon-breu.html
                                                                                                                              Ramon Breu

   Escola SOLC 

La innovació com una necessitat

   Si ens fixem en la definició d'innovació: "Introduir novetats en alguna cosa" o " Aplicar les millors solucions per aconseguir nous requisits i necessitats", podem dir que una gran part dels centres educatius són innovadors perquè, en menor o major intensitat, quantitat i entusiasme, cada curs introdueixen novetats metodològiques, tecnològiques i/o estructurals. 

 El que caldria saber és quines d'aquestes innovacions s'han introduït pensant que hi haurà una resposta que doni solucions a les noves dificultats amb què ens trobem les escoles, o, per contra, s'introdueixen perquè és una moda o, simplement, perquè altres centres també ho fan. És a dir, sovint no es té en compte que les realitats socials, estructurals o de complexitat, són molt diferents entre els centres.

 En definitiva, i d'acord amb la nostra manera de fer, la introducció de novetats en el projecte educatiu de l'escola hauria d'anar lligada amb la detecció i anàlisi de les mancances i metodologies que no funcionen, juntament amb l'elaboració d'un pla estratègic per poder introduir aquestes novetats amb certa garantia. És així com la innovació esdevindrà una necessitat i no pas un ús estètic o una moda. 

Albert Górriz, director IE Sant Jordi

Per què innovem? Fins quan?

Per què innovem? Fins quan?

  

    Des de fa uns anys i, per a les escoles de TRAMS des de molt abans, el tema de la innovació educativa està molt present en el nostre entorn. Les famílies de nou ingrés ens diuen: Venim perquè sou una escola innovadora…Companys d’altres escoles ens pregunten i què feu a la vostra escola que sou tan innovadors? 

Es fan llistats d’escoles innovadores, relació de pràctiques innovadores que podrien dividir fins i tot en In Out com determinades modes. Però per què som innovadors? 

 A nosaltres ens agrada dir que el nostre repte no és ser innovador sinó transformar l’educació. Però per què? Perquè volem garantir la millor educació per a tots i cadascun dels nostres alumnes. Innovem, transformem perquè com tots sabem el món és diferent... i cal educar nois i noies preparats per transformar aquest món, persones preparades per viure en plenitud i felicitat.

 Si tenim clar el nostre objectiu entendrem perquè som innovadors. Treballem de manera globalitzada i no per matèries perquè el món és global i no està segmentat en disciplines. Eduquem en competències socials i cooperatives perquè els caldrà treballar amb persones diferents i en molts entorns. Afrontem problemes reals, del nostre entorn perquè és el que hauran de fer front en la seva vida adulta i professional. Eduquem en valors de sostenibilitat i solidaritat perquè com diu Irina en l’Informe Rethinking education L’educació hauria de ser aprendre a viure en un planeta sota pressió. Reforcem l’autosuperació perquè calen persones amb capacitat d’aprendre i formar-se al llarg de tota la vida. Eduquem diferent perquè el món en què estem és i serà molt diferent.

 I si innovem per fer una millor educació... arribarem a un model en el qual  no ens caldrà fer-ho...? No és la innovació el que busquem sinó un millor model educatiu i no hi ha un model educatiu d’èxit sinó treballem perquè cada dia sigui millor, avaluant la seva eficàcia i plantejant-nos, partint d’una actitud de prospectiva contínua, si és el millor, si és el que els cal als nostres joves.

                                                                                        Coral Regí

                                                                                        Escola Virolai

La recerca i la innovació, una actitud essencial a l’escola

     La recerca i la innovació, una actitud essencial a l’escola

El canvi més profund que ha realitzat l’escola en els últims 50 anys és el fet de posar l’alumne com a motor de l’aprenentatge. Això ho ha canviat tot: des de la pedagogia als espais, des dels textos a la relació amb els pares.

            Tanmateix, algunes veus s’han alçat –i segurament que amb una mica de raó– tot dient que el centre de l’escola no han de ser ni els mestres, ni els pares, ni els alumnes, sinó el saber. L’escola ens ha de posar davant el saber, ens ha de procurar l’aventura del coneixement. A l’escola els nens i nenes hi ha d’anar a aprendre. Està clar que l’escola és un lloc d’emocions i de felicitat, de sensacions i de percepcions motivadores; però també és el lloc de les transmissions del saber i dels continguts que ens han de fer créixer.

Ignasi Roviró i Alemany

Director del Col·legi Sant Miquel dels Sants

Vic