dimarts, 11 de desembre del 2018

MAPA COMPETÈNCIES TRANSMÈDIA i KIT del PROFESSOR



El 22 de novembre vàrem assistir a la presentació dels resultats del projecte #Transalfabetismos al "Seminario Internacional Transalfabetismos. Jóvenes, competencias transmedia y estrategias de aprendizaje" a l'auditori de la UPF.

  El projecte es fonamenta en la investigació deTransmedia Literacy que es va crear per desxifrar què estan fent els joves amb les eines tecnològiques, on aprenen i de quina manera podem aprofitar aquestes habilitats a l'aula. 
  Es tracta d'un projecte que va rebre el suport del programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea, on van participar més de 30 investigadors de 8 països durant tres anys amb el lideratge de Carlos A. Scolari

Els resultats d'aquest estudi es van publicar en un llibre blanc on es concreten les competències transmèdia, les estratègies d'aprenentatge informal i les pautes per a desenvolupar-les a l'aula.




           
A continuació teniu un enllaç al Kit del professor on trobareu documents, fitxes de treball i vídeos ben significatius.


    

 http://transmedialiteracy.upf.edu/
        
       Molt recomanable, en podem treure idees ben útils per aplicar-les a l'aula.



                                                         


dijous, 20 de setembre del 2018

eduScrum


EduScrum és un marc de treball pensat per organitzar les tasques assignades a un projecte que tant pot ser individual com d'equip. Permet al docent fer un seguiment de l'evolució del treball i dels equips. 

http://eduscrum.nl/en/file/CKFiles/The_eduScrum_Guide_ES_Versie_1.2.pdf

dimarts, 31 de juliol del 2018

Scratch 3.0


Un dels entorns més populars per l'aprenentatge de la programació informàtica prepara una nova versió 3.0

Tot i no ser una versió definitiva, es pot provar en l'enllaç https://preview.scratch.mit.edu, i la primera gran millora que podreu observar és que funciona en la majoria dels navegadors d'internet, fins i tot els de mòbil i tauleta (iOS i Android).


Aquesta nova versió augmenta la mida dels blocs per facilitar-ne l'us en pantalles tàctils, però manté tota la funcionalitat que fa de Scratch un dels entorns de programació de blocs més complerts.

Afegeix noves funcionalitats, com un bloc que permet trobar una cadena lletres dins un text, o nous blocs per afegir efectes als fitxers de so que s'utilitzin.

Altres grups d'instruccions es podran afegir a partir de la llibreria d'extensions a la que es pot accedir a partir del botó blau de la cantonada inferior esquerra, com les instruccions de dibuix, o les noves instruccions de reconeixement de veu o d'imatge.



També permet afegir complements per treballar amb plaques de control "Lego Mindstorms" i "BBC Micro Bit", tot i que en aquest cas caldrà instal·lar el programa Scratch Link a l'ordinador (Windows o MacOS) perquè es pugui comunicar amb el dispositiu físic.


Esperem que en el moment de publicar la versió definitiva, la connexió de dispositius per Bluetooth sigui possible des del màxim nombre de plataformes possible i que estiguin disponibles les extensions per "Lego WeDo" i "Arduino", encara que alguna pugui trigar més del compte.

Crec que amb aquesta nova versió, Scratch ofereix l'actualització que esperàvem des de fa temps, deixant enrere la seva dependència de Flash Player i donant un entorn modular on els joves poden aprendre les noves tecnologies (robòtica, reconeixement de vídeo, potser IA-Intel·ligència Artificial i Big Data en un futur proper) abans que aquestes tecnologies els organitzin el dia a dia.

Josep Farré Jiménez
Escola El Pilar
Premià de Mar
Fundació Tr@ms

dijous, 12 de juliol del 2018

LA LITERATURA A L'ENSENYAMENT SECUNDARI. HIBRIDACIÓ I TRANSMÈDIA



LA LITERATURA A L'ENSENYAMENT SECUNDARI. HIBRIDACIÓ I TRANSMÈDIA
 (1a part) 
Comunicació als XVIII Col·loquis Internacionals de Llengua i Literatura Catalanes organitzats per l'AILLC (Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes)-  Bucarest juliol 2018

CONTEXTUALITZACIÓ GLOBAL

El món exterior entra a casa, a l’escola, a la feina, a qualsevol lloc i ens envaeix per múltiples terminals. De la mateixa manera, la comunicació instantània i la connexió dependent ja formen part del nostre dia a dia. No podem defugir, doncs, aquesta realitat perquè és la que també viuen els nostres alumnes.  

 Segons l’estudi realitzat el 2017 per l’IDESCAT sobre l’ús de les noves tecnologies, el 92,7% dels nens entr e 10 i 15 anys es van connectar a internet. Pel que fa a la disponibilitat de mòbil, el percentatge se situava en el 69,4%. Les dades són similars a Espanya. Segons l’estudi realitzat per Telefònica sobre la societat digital el 2017, el 90,4% de joves de 14 a 19 anys, prefereixen el format digital per veure i escoltar contingut multimèdia, oposat al 27,2% dels més grans de 65 anys. Tant un estudi com l’altre no fan més que reforçar el que es detecta a les aules. L’accés a internet i els continguts multimèdia, a més de la disponibilitat de mòbil són evidències  ben constatables.
  Vivim en una societat que s’ha transformat de manera vertiginosa en un escenari multimèdia i multiplataforma. Els alumnes d’avui són futurs knowmads, ciutadans multidisciplinars, amb pensament adaptatiu, amb intel·ligència social i emocional, col·laboratius i connectats permanentment a les xarxes. Ciutadans que es mouen en una societat volàtil i canviant on l’aprenentatge surt d’una zona restrictiva per passar a ser present en qualsevol espai i en qualsevol moment i a ocupar tota la vida (lifelong-learning).
L’internet de les coses, la intel·ligència artificial, el sistema de pagament universal, els cotxes autònoms, la  societat gigabit, la ciberseguretat s’obren camí a gran velocitat,  ja hi ha més línies de mòbil que habitants al planeta.

L’escola no pot quedar al marge d’aquest entorn canviant perquè l’escola és la vida. Aquesta és una tendència que no té volta enrere i no la podem frenar, en tot cas, la podem equilibrar i  treure’n profit. Equilibrar si tenim en compte que la velocitat i l’eficàcia que es pretén avui a l’hora d’accedir a la informació i  a connectar-nos amb el món semblen incompatibles amb la paciència, la reflexió  i la perseverança, necessàries en un procés d’aprenentatge maduratiu. Equilibrar, tot cercant espais de silenci i reflexió en aquest món sorollós de l’excés d’informació, ha d’ésser possible.
 Treure’n profit si som capaços d’estar amatents i oberts al que passa al nostre entorn, que és el dels nostres alumnes, i així poder aprofitar les oportunitats que aquest context ens brinda per connectar amb els nostres objectius.
  
La clau està a generar curiositat a través d’uns reptes que portin a cercar o investigar en plataformes diferents, que desvetllin el seu esperit crític, que permetin als alumnes explorar fronteres entre àmbits del coneixement com l’art, les humanitats i la tecnologia, i els obri la mirada més enllà de les seves fronteres.

HIBRIDACIÓ I TRANSMÈDIA

El context global, al qual hem fet referència, participa del terme ‘modernitat líquida’ de Zygmun Bauman. Allò que és líquid és una metàfora que s’associa amb conceptes com allò que flueix, que canvia, que és flexible i s’adapta constantment. Evidentment, el pensament de Bauman va molt més enllà d’aquesta breu referència, però reprodueix perfectament el que es percep a les aules i el que els joves adolescents, amb qui les compartim, entenen com a forma de vida.
Com, doncs, aconseguir que la lectura literària sigui per a ells alguna cosa més que un text lent, avorrit, que no els aporta res i que moltes vegades acaben sense entendre, només memoritzant uns arguments per superar un examen? Com a docents ens cal cercar noves estratègies perquè, després de la lectura del text literari, hi hagi un altre pas, el de la seducció de la història, del món descrit, d’uns personatges que senten o pensen amb sentiments o pensaments universals,  amb els quals ells puguin apropar-se o identificar-se. Durant anys hem assajat noves metodologies i tecnologies a les aules i darrerament hem vinculat la nostra forma de treballar amb nous conceptes: la literatura híbrida i el transmèdia.


Sobre la literatura híbrida Bricco (2015) afirma que l’escriptura contemporània des del segle XIX usa noves estratègies de creació i realització de projectes en què el text literari s’enriqueix i s’hibrida amb les arts de la imatge, la plàstica, la música, la dramatització i altres formes de producció artística. La presència constant dels nous mitjans de comunicació de masses, sobretot de les tecnologies de la informació i la comunicació són els espais en què apareix la literatura híbrida.
Sobre el transmèdia, Scolari (2013) el defineix com una forma narrativa que s’expandeix a través de diferents llenguatges (verbal, icònic, audiovisual, interactiu…), diferents mitjans (cinema, còmic, videojocs, teatre, dansa…) i diferents plataformes (xats, blocs, xarxes socials, fòrums o softwares…); diferents llenguatges, mitjans i plataformes  amb  la finalitat de construir i completar uns continguts o uns relats.
La hibridació i la transmedialitat són dos conceptes que es dilueixen i es complementen, coincideixen en el moment que es parla de combinar llenguatges, mitjans o plataformes. Ambdues esdevenen estratègies que s’ajusten a la manera de viure dels joves adolescents i cal aprofitar-les en els nous processos d’aprenentatge.
(Un exemple de 4t ESO a partir de la lectura d'un clàssic com l'Infern de Dante Allighieri http://stmalinfern.blogspot.com/  )

 Sílvia Caballeria i Ferrer

Carme Codina i Contijcoch
(2a part, el Projecte Magrana, objectius, metodologies i evidències d'aprenentatge)

divendres, 20 d’abril del 2018

AMBIENTS D'APRENENTATGE

   Cada vegada hi ha més escoles que treballen per ambients d'aprenentatge i no només a Educació Infantil sinó també a Primària. Per aquest motiu, aprofitem l'oportunitat de conèixer aquesta metodologia i organització a partir de l'experiència d'una de les escoles de la Fundació Trams: L'Escola Monalco. 
   Gemma Morist, coordinadora de Trams, d'aquesta escola, ens respon unes preguntes sobre els ambients d'aprenentatge a Educació Infantil i Primària  i ens il·lustra amb unes imatges, ben significatives, que poden servir-nos d'exemple. 

Què vol dir treballar per ambients?
Els ambients són espais d’aprenentatge, de relació i de comunicació on a partir de diferents propostes els nens i les nenes poden imaginar, observar, actuar, experimentar, construir, inventar, compartir, relacionar-se, emocionar-se i interactuar.  Són, a més, l’escenari on es generen condicions favorables per al desenvolupament i l’aprenentatge.

Quins beneficis aporta aquesta metodologia?
Aprendre jugant
Viure l’error com a oportunitat d’aprenentatge
Aprendre descobrint
Desenvolupar l’autonomia
Aprendre a cooperar
Atendre la diversitat
Tractar totes les àrees del currículum
Aprendre a gestionar les emocions
Desenvolupar el llenguatge oral
Potenciar el lligam afectiu

Quant de temps fa que treballeu per ambients?
Aquest ha estat el nostre primer curs

A quins cursos?
A Infantil es treballa amb els objectius propis i a cicle inicial s’utilitzen com a tallers en diferents activitats del currículum de primària

Quants ambients teniu en acció aquest moment?
7 a Infantil 
4 propis del Cicle Inicial, tot i que també se n’utilitzen alguns d’Infantil

A continuació, podeu veure els ambients d'aprenentatge a l'Escola Monalco


dijous, 5 d’abril del 2018

ANEM MÉS LLUNY






Vivim en un moment de realitat líquida, on les metodologies es barregen amb noves tendències de futur, influïdes en gran part per una explosió de tecnologia educativa.
Tendències que es comencen a endevinar ara i que seran visibles i s’integraran amb naturalitat a les aules en els cursos vinents.



Ben aviat conviurem amb impressores 3D que faran realitat els dissenys dels projectes dels alumnes –en línia amb el moviment maker–; dispositius de RA (realitat augmentada) que permetran afegir informació virtual al món real, enriquint-lo i creant una realitat mixta; ulleres de realitat virtual amb les quals podrem viure experiències en primera persona o viatjar al sistema solar; sensors que recullen informació i que la comparteixen amb usuaris d’altres comunitats. Tot això, en un sol espai, un laboratori del futur, que serà l’entorn idoni per investigar, crear i desenvolupar activitats i projectes.

Seguirem parlant de models d’aprenentatge personalitzat a mida per als nostres alumnes. Aprenentatge mòbil en qualsevol lloc i a qualsevol moment, incorporant les dades que ens aporta la neurociència en relació amb les millors dinàmiques d’aprenentatge: generant climes emocionals positius i moments d’atenció plena, promovent l’activitat física i incorporant activitats artístiques en totes les àrees.
L’escola serà un entorn obert, adaptable i pensat perquè l’alumnat visqui experiències d’aprenentatge formals i informals generades a través de la interacció entre el professorat, l’alumnat i la comunitat. Els horaris i els espais seran cada cop més flexibles i l’aprenentatge es farà dins i fora de l’aula, tenint en compte l’entorn del pati.

Com seran els alumnes d’aquí a uns anys?

Els alumnes seran els futurs knowmads, neologisme que combina les paraules know (‘conèixer, saber’) i nomad (‘nòmada’) i que vol definir els ciutadans del futur:  multidisciplinaris, amb pensament adaptatiu, amb intel·ligència social i emocional, altament col·laboradors, capaços d’avaluar críticament, fer-se preguntes i desafiar el coneixement. Aquestes, a més de la seva elevada competència digital, seran part de les seves competències personals.
Montse Paradeda
Directora de l’Escola GEM. Mataró

divendres, 12 de gener del 2018

LA RECERCA EN EL MARC DE LES BRÚIXOLES D’APRENENTATGE


Jordi Musons, director de l’escola Sadako, explica quin ha estat el camí de reformulació del projecte educatiu del seu centre a partir de tres eixos:

La participació
El treball cooperatiu
El desenvolupament de processos de recerca de qualitat.



Els núvols de preguntes i les brúixoles d’aprenentatge han estat els instruments per treballar per projectes i en la resolució de problemes a partir de reptes.



Vegeu la presentació completa en aquest enllaç: