El 22 de novembre vàrem assistir a la presentació dels resultats del projecte #Transalfabetismos al "Seminario Internacional Transalfabetismos. Jóvenes, competencias transmedia y estrategias de aprendizaje" a l'auditori de la UPF. El projecte es fonamenta en la investigació deTransmedia Literacy que es va crear per desxifrar què estan fent els joves amb les eines tecnològiques,on aprenen i de quina manera podem aprofitar aquestes habilitats a l'aula. Es tracta d'un projecte que va rebre el suport del programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea, on van participar més de 30 investigadors de 8 països durant tres anys amb el lideratge de Carlos A. Scolari Els resultats d'aquest estudi es van publicar en un llibre blanc on es concreten les competències transmèdia, les estratègies d'aprenentatge informal i les pautes per a desenvolupar-les a l'aula.
A continuació teniu un enllaç al Kit del professor on trobareu documents, fitxes de treball i vídeos ben significatius. http://transmedialiteracy.upf.edu/ Molt recomanable, en podem treure idees ben útils per aplicar-les a l'aula.
EDUCACIÓ EN ENTORNS MULTIPLAFORMA, MULTIMÈDIA, MULTI...
El món exterior ens entra a casa i a l’escola i ens envaeix per múltiples terminals, la comunicació instantània i la connexió dependent formen part del nostre dia a dia. Vivim en una societat i en un entorn multimèdia i multiplataforma i, per tant, si l’escola és la vida, no en podem quedar marge del que s’hi mou (o cou). Aquesta és una tendència que no té volta enrere i no la podem frenar, en tot cas, la podem equilibrar i treure’n profit.
Equilibrar si tenim en compte que la velocitat i l’eficàcia que es pretén avui a l’hora d’accedir a la informació i a connectar-nos amb el món semblen incompatibles amb la paciència, la reflexió i la perseverança, necessàries en un procés d’aprenentatge maduratiu. Equilibrar, tot cercant espais de silenci en aquest món sorollós de l’excés d’informació, ha d’ésser possible.
Treure’n profit si som capaços d’estar amatents i oberts al que passa al nostre entorn, que és el dels nostres alumnes, i així poder aprofitar les oportunitats que aquest entorn ens brinda per connectar amb els nostres objectius.
La clau està en generar curiositat a través d’uns reptes que portin a cercar o investigar en plataformes diferents i a crear continguts de manera individual i col·lectiva.
Cercar en plataformes diferents porta l’alumne a desplegar l’esperit crític, ha de recercar informació, contrastar-la individualment i en equip. En aquest procés es generen peces de categories diferents que han d’acabar encaixant per després arribar a unes conclusions i/o a crear continguts. Hi entren en joc l’esperit crític, el treball en equip, el debat, la presa de decisions, l’emprenedoria i la creativitat. Genial, no?
La creació de continguts comporta haver de produir tot utilitzant llenguatges diferents, en funció de les plataformes i, per tant, es necessita treballar la comunicació i el llenguatge. És en aquest moment del procés que l’escola hi té un paper molt trascendental
Totes aquestes accions, investigar i crear, han d’estar facilitades i acompanyades pel docent però els autèntics protagonistes són els alumnes, que han de ser capaços de prendre decisions i actuar coherentment. En aquest punt, la capacitat de relacionar-nos (alumnes-docents, alumnes-alumnes) és significativa, per la qual cosa cal establir un diàleg. Estem parlant, doncs, de la importància de la comunicació i del feedback entre professors i alumnes, que formen part d’un mateix projecte de treball.
En podríem estar parlant hores i hores, però anem a la pràctica. Com treballen avui els nostres alumnes? Quines plataformes utilitzen? Amb quins dispositius hi accedeixen? De quina manera creen continguts? Posaré un exemple d’un grup de treball de 3 alumnes de 4t d’ESO que es van posar com a repte relacionar El somni d’una nit d’estiu amb alguns sonets de Shakespeare. En realitat ha estat un “metaprojecte” perquè han enregistrat el procés de treball mentre l’estaven elaborant. Utilitzen plataformes diferents: Whatsapp, Google Drive, Instagram, Youtube, agenda, llibres, Webs, el Moodle del col·legi; treballen des de terminals diferents: mòbil, ordinador o tauleta i generen contingut a través d’editors de vídeo, de presentacions, de documents compartits o no i, finalment, presenten oralment al grup classe i/o publiquen a la xarxa els resultats .