dijous, 12 de juliol de 2018

LA LITERATURA A L'ENSENYAMENT SECUNDARI. HIBRIDACIÓ I TRANSMÈDIA



LA LITERATURA A L'ENSENYAMENT SECUNDARI. HIBRIDACIÓ I TRANSMÈDIA
 (1a part) 
Comunicació als XVIII Col·loquis Internacionals de Llengua i Literatura Catalanes organitzats per l'AILLC (Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes)-  Bucarest juliol 2018

CONTEXTUALITZACIÓ GLOBAL

El món exterior entra a casa, a l’escola, a la feina, a qualsevol lloc i ens envaeix per múltiples terminals. De la mateixa manera, la comunicació instantània i la connexió dependent ja formen part del nostre dia a dia. No podem defugir, doncs, aquesta realitat perquè és la que també viuen els nostres alumnes.  

 Segons l’estudi realitzat el 2017 per l’IDESCAT sobre l’ús de les noves tecnologies, el 92,7% dels nens entr e 10 i 15 anys es van connectar a internet. Pel que fa a la disponibilitat de mòbil, el percentatge se situava en el 69,4%. Les dades són similars a Espanya. Segons l’estudi realitzat per Telefònica sobre la societat digital el 2017, el 90,4% de joves de 14 a 19 anys, prefereixen el format digital per veure i escoltar contingut multimèdia, oposat al 27,2% dels més grans de 65 anys. Tant un estudi com l’altre no fan més que reforçar el que es detecta a les aules. L’accés a internet i els continguts multimèdia, a més de la disponibilitat de mòbil són evidències  ben constatables.
  Vivim en una societat que s’ha transformat de manera vertiginosa en un escenari multimèdia i multiplataforma. Els alumnes d’avui són futurs knowmads, ciutadans multidisciplinars, amb pensament adaptatiu, amb intel·ligència social i emocional, col·laboratius i connectats permanentment a les xarxes. Ciutadans que es mouen en una societat volàtil i canviant on l’aprenentatge surt d’una zona restrictiva per passar a ser present en qualsevol espai i en qualsevol moment i a ocupar tota la vida (lifelong-learning).
L’internet de les coses, la intel·ligència artificial, el sistema de pagament universal, els cotxes autònoms, la  societat gigabit, la ciberseguretat s’obren camí a gran velocitat,  ja hi ha més línies de mòbil que habitants al planeta.

L’escola no pot quedar al marge d’aquest entorn canviant perquè l’escola és la vida. Aquesta és una tendència que no té volta enrere i no la podem frenar, en tot cas, la podem equilibrar i  treure’n profit. Equilibrar si tenim en compte que la velocitat i l’eficàcia que es pretén avui a l’hora d’accedir a la informació i  a connectar-nos amb el món semblen incompatibles amb la paciència, la reflexió  i la perseverança, necessàries en un procés d’aprenentatge maduratiu. Equilibrar, tot cercant espais de silenci i reflexió en aquest món sorollós de l’excés d’informació, ha d’ésser possible.
 Treure’n profit si som capaços d’estar amatents i oberts al que passa al nostre entorn, que és el dels nostres alumnes, i així poder aprofitar les oportunitats que aquest context ens brinda per connectar amb els nostres objectius.
  
La clau està a generar curiositat a través d’uns reptes que portin a cercar o investigar en plataformes diferents, que desvetllin el seu esperit crític, que permetin als alumnes explorar fronteres entre àmbits del coneixement com l’art, les humanitats i la tecnologia, i els obri la mirada més enllà de les seves fronteres.

HIBRIDACIÓ I TRANSMÈDIA

El context global, al qual hem fet referència, participa del terme ‘modernitat líquida’ de Zygmun Bauman. Allò que és líquid és una metàfora que s’associa amb conceptes com allò que flueix, que canvia, que és flexible i s’adapta constantment. Evidentment, el pensament de Bauman va molt més enllà d’aquesta breu referència, però reprodueix perfectament el que es percep a les aules i el que els joves adolescents, amb qui les compartim, entenen com a forma de vida.
Com, doncs, aconseguir que la lectura literària sigui per a ells alguna cosa més que un text lent, avorrit, que no els aporta res i que moltes vegades acaben sense entendre, només memoritzant uns arguments per superar un examen? Com a docents ens cal cercar noves estratègies perquè, després de la lectura del text literari, hi hagi un altre pas, el de la seducció de la història, del món descrit, d’uns personatges que senten o pensen amb sentiments o pensaments universals,  amb els quals ells puguin apropar-se o identificar-se. Durant anys hem assajat noves metodologies i tecnologies a les aules i darrerament hem vinculat la nostra forma de treballar amb nous conceptes: la literatura híbrida i el transmèdia.


Sobre la literatura híbrida Bricco (2015) afirma que l’escriptura contemporània des del segle XIX usa noves estratègies de creació i realització de projectes en què el text literari s’enriqueix i s’hibrida amb les arts de la imatge, la plàstica, la música, la dramatització i altres formes de producció artística. La presència constant dels nous mitjans de comunicació de masses, sobretot de les tecnologies de la informació i la comunicació són els espais en què apareix la literatura híbrida.
Sobre el transmèdia, Scolari (2013) el defineix com una forma narrativa que s’expandeix a través de diferents llenguatges (verbal, icònic, audiovisual, interactiu…), diferents mitjans (cinema, còmic, videojocs, teatre, dansa…) i diferents plataformes (xats, blocs, xarxes socials, fòrums o softwares…); diferents llenguatges, mitjans i plataformes  amb  la finalitat de construir i completar uns continguts o uns relats.
La hibridació i la transmedialitat són dos conceptes que es dilueixen i es complementen, coincideixen en el moment que es parla de combinar llenguatges, mitjans o plataformes. Ambdues esdevenen estratègies que s’ajusten a la manera de viure dels joves adolescents i cal aprofitar-les en els nous processos d’aprenentatge.
(Un exemple de 4t ESO a partir de la lectura d'un clàssic com l'Infern de Dante Allighieri http://stmalinfern.blogspot.com/  )

 Sílvia Caballeria i Ferrer

Carme Codina i Contijcoch
(2a part, el Projecte Magrana, objectius, metodologies i evidències d'aprenentatge)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada