TEMPS DE LECTURA
Vivim en una societat que s’ha transformat de manera vertiginosa en un escenari multimèdia i multiplataforma. El món exterior entra a casa, a l’escola, a la feina, a qualsevol lloc i ens envaeix per múltiples terminals. La comunicació instantània i la connexió dependent formen part del nostre dia a dia. Som ciutadans que ens movem en una societat volàtil i canviant i l'acceleració amb la qual vivim ens dificulta trobar espais de silenci i reflexió.
En aquest context de transformació constant, de la qual no en coneixem els topants, els paràmetres de la lectura i l’ecosistema lector han canviat, i més per als joves adolescents, que prioritzen les relacions socials amb els amics i que viuen immersos en una societat global, addictes al mòbil, a la hiperconnexió i a la immediatesa. Llegir els suposa un gran esforç, perquè la lectura representa el contrari del món apressat en què vivim. Per a aquests joves és molt més atractiu el món digital, les xarxes socials, els youtubers, les sèries i totes les plataformes que constantment apareixen, pensades justament per a seduir-los.
Aquesta situació no té volta enrere, en tot cas, es pot equilibrar. Equilibrar, si tenim en compte que la velocitat i l’eficàcia que es pretén avui a l’hora de comunicar-nos i connectar-nos amb el món són incompatibles amb la paciència, la reflexió i la perseverança necessàries en un procés d’aprenentatge maduratiu.
Cal cercar, per tant, noves estratègies que facilitin aquest equilibri i establir complicitats entre escola, família i ciutat que promoguin i impulsin la lectura, sobretot en aquestes franges d’edat. Des de l’escola, elaborant plans lectors coherents i personalitzats; impulsant tot tipus de projectes a l’aula que treballin els diferents àmbits de coneixement, des del lingüístic fins a l’artístic, el tecnològic i digital, i potenciïn la creativitat; connectant amb l’entorn de la ciutat, amb el suport d’institucions, llibreries, biblioteques i espais culturals. Com a professores, podem citar alguns exemples de bones pràctiques de treball de lectura: autors a les aules, rutes immersives, lectura en veu alta, clubs de lectura, creació de continguts audiovisuals -booktràilers, booktubers, bits de literatura, stopmotions, vídeo animacions, videoclips-, gamificació, geolocalització i literatura en xarxa -instagram, twitter, blocs, webs....-. Des de les famílies, compartint espai i temps lector i teixint sinergies entre ciutat i escola. I des de la ciutat, amb l’organització d’accions municipals de foment de la lectura, la creació de comunitats de lectors que comparteixin amb entusiasme i passió la seva experiència lectora, ja sigui de manera virtual o presencial, i amb l’activació de campanyes com “Llegim més” que organitza l'Ajuntament de Vic.
Malgrat que tenim en compte el context en què vivim, que establim complicitats entre
tots els sectors, que elaborem estratègies que potenciïn la lectura, el que més necessitem
és temps, temps per llegir en silenci, temps per centrar l’atenció, temps per pensar,
temps per compartir i temps per crear. Donem-los temps, doncs.
Sílvia Caballeria i Ferrer
Carme Codina i Contijoch
Professores de llengua i literatura
Publicat a el 9Nou 20 de febrer 2020
