Temps de comunicació
La crisi pandèmica del Covid-19 ha canviat la manera de relacionar-nos i comunicar-nos. La nostra cultura, com diu, Francesc Torralba, filòsof de la Universitat Ramon Llull :
" …és molt tàctil, una cultura mediterrània on el llenguatge no verbal, és a dir, el llenguatge gestual juga un paper preponderant. I haver-lo de limitar, haver-lo de censurar ens costarà. Però no ens tocarà altre remei- ens diu. Això implicarà, doncs, adaptar-nos a noves normes i costums socials de relació i comunicació.
L’experiència viscuda a les escoles els darrers mesos del confinament ha posat en evidència aquesta necessitat d’adaptació. Els mails i els missatges ens envaeixen per múltiples dispositius i aplicacions. Ens arriben per mòbil, per tauletes i per ordinadors, a través de whatsapps de grups i individuals, de telegram, de xarxes socials, de correus personals i corporatius. Aquesta dispersió ens acaba bloquejant, saturant i ens aboca a la frustració més absoluta del “no atrapo”. I, a més, hi podem afegir el feedback vinculat a l’avaluació formativa que ens permet percebre el progrés en l’aprenentatge dels alumnes i oferir-los orientacions oportunes, personalitzades, per a la millora dels seus resultats. És a dir, els retorns, les respostes ja sigui individuals o col·lectives i amb eines digitals com drives, padlets, quizizz i d’altres, que també formen part d’aquest procés comunicatiu. Tot plegat, requereix TEMPS.
Ningú no posa en dubte que és important la comunicació entre els diferents integrants de la comunitat educativa i ara, en les circumstàncies pandèmiques de confinament, ho és més que mai, d’important. Dediquem-hi, doncs, el temps que es mereix, perquè és una inversió afectiva i efectiva que incideix directament en el procés d’aprenentatge.
Si un dels problemes rau en el temps de dedicació a la comunicació, un temps bàsic per mantenir el contacte amb els professors, els alumnes, les famílies i la direcció, aleshores, cal una organització i distribució d’aquest temps, no només a nivell personal sinó a nivell institucional, de centre i d’administració.
Posar en calendari, en un horari, les hores dedicades a comunicació i respectar-les i donar-les a conèixer a la nostra comunitat educativa, sobretot als alumnes, seria una solució. Es tracta d’un procés organitzatiu del temps que forma part de l’aprenentatge: saber quan, com i per on haig de comunicar-me amb els altres i saber esperar la resposta dins els límits horaris establerts. De vegades, el neguit de la immediatesa al qual estem acostumats, propicia que a qualsevol hora i a qualsevol moment enviem missatges esperant un feedback instantani. Aquest fet s’ha vist agreujat per l’estat de shock viscut i, malgrat que els docents hem abocat tota la nostra energia a “salvar” la situació el millor que hem sabut, ens ha creat un estrés que hem i haurem de saber gestionar. Caldrà acostumar-nos a respectar el temps de comunicació i no només en època de confinament, sinó sempre, ja que forma part del procés d’aprenentatge. Construir un temps rendible amb horaris amb un punt mig entre la rigidesa i la lliure disponibilitat. Un temps negociable, comprensible i pactat per la comunitat educativa.
Davant la incertesa de futurs confinaments o d’un retorn esglaonat a les aules necessitarem aprendre a gestionar aquest temps de comunicació en benefici de tots i sobretot de la millora de l’aprenentatge. Caldrà per tant, pedagogia, organització i compromís per adaptar-nos i fer rendible aquest temps, de manera tranquil·la i consensuada.
I, si com diu Francesc Torralba:"no ens tocarà altre remei”, doncs, posem-nos-hi, i endavant!
Sílvia Caballeria i Ferrer
Cap d’Innovació de la Fundació Tr@ms
Raquel Fernández Jiménez
Responsable de l’àrea internacional de la Fundació Tr@ms
